domingo, 17 de junio de 2012

INFORMACIÓ.

Vos adjunt aquesta direcció perquè la pugeu visitar ja que i podem trobar vídeos  i presentacions molt interesants com l'avaluació per competències , el treball per competències, l’aprenentatge cooperatiu....


                                       

jueves, 7 de junio de 2012

IMPORTÀNCIA DEL SUPORT DINS L'AULA.



L’IMPORTÀNCIA DEL SUPORT DINS L’AULA:

El suport dins l’aula es un dels aspectes més rellevants per aconseguir el èxit escolar i la inclusió, ja que el suport implica una ajuda per tots i cada un dels infants que hi ha a l’aula no només per aquells infants que presenten algun tipus de necessitat educativa. Per aquest motiu i així com es esmentat molts cops a classe i durant tot el procés d’ensenyament- aprenentatge, de com dur a terme una bona pràctica docent es important tenir en compte aspectes com:
-                                      -  Els canvis que provoca:         

                                    
Per tots aquets motius es important que anem lluitant de mica en mica per aconseguir una educació inclusiva per a tots ja que “L’èxit del centre és l’èxit de tothomi ningú no n’ha de quedar exclòs.”. Per això i a partir de la lectura del text que vos adjunt que es bastant interessant i després del tot el que hem après crec que no hi ha cap recepta màgica per fer que l’educació sigui perfecta, doncs com tot en la vida va evolucionant i va sofrint canvis i nosaltres poc a poc ens hem de anar esforçant, per això la importància de anar-nos formant constantment i fer el màxim que nosaltres puguem.  Partint així el que he esmentant abans i el que podeu veure el document. L’opció òptima en quant a l’actuació dins l’aula consisteix en ser capaços de posar en pràctica les màximes estratègies i fer suport tant dins l’aula com amb els desdoblaments. Per això es important disposar dels espais necessaris. Per tot això dons hi ha d’haver una gran coordinació, organització, respecta, canvi de rols, una predisposició, un interès  a més d’una proposta de repte a nivell individual per millorar de tots i cada un dels mestre. sinó es així intentar anar fent petites aportacions i demostrant que es important i que ajuda a millorar l’ensenyament- aprenentatge dels infants apropant-los a la realitat social. 


Alguns recursos visitats: 


http://www.joanteixido.org/doc/dos_aula/text_provisional.pdf
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200405/memories/983m.pdf
-http://blocs.mesvilaweb.cat/media/Tm90ZXMgcHJlc2VudGFjacOzIGRpZ2l0YWwgQ0QgTGxlbmd1YSBpIEVzY29sYQ==_187273_4_3029_1.pdf

L'ACTITUD DE LA MESTRA


ELS MESTRES I L’ACTITUD DELS INFANTS I ELS CANVIS DINS L’AULA CLASSE.
Els infants sabem molt be qui es el seu referent, per tant sempre solen demostrar una actitud mes positiva, cap el seu mestre tutor. Sempre i quan el/la mestre els hi doni confiança i creï un bon clima d’aula. Per això i en el meu cas el infants estan enamorats de la seva tutora, ja que els ha tingut dos anys seguits i baix el meu punt de vista es un exemple a seguir. Ja be en la part de tractament amb els infants com hem la seva tasca com a docent, ja que dins el centre es la que esta intentat lluitar per una educació basada en competències, inclusiva i significativa per els infants, no només li dona importància als continguts teòrics sinó a la practica i a l’educació dels infants ( ja que com he esmentat molts pics hi ha una gran mancança de hàbit, valors, ja que molts son infants hem famílies hem problemes econòmics...). Perquè amb la mestra tutora es senten millor que amb la resta de mestres amb els quals treballen menys hores.  A la nostra aula disposem de dos mestres de suport i una mestre que ve de la conselleria. I penso que en alguns aspectes el treball de coordinació entre els docents es molt bo, ja que la tutora del grup classe des del meu punt de vista fa una feina molt bona, dons intenta adaptar-se al màxim al grup, els ajuda i els adapta les activitats de la millor manera que creu que els anirà en cada una de les assignatures, treballant a mes de manera transversal a les àrees es a dir, quan estem fent un tema concret a aprofitem per relacionar-ho amb els altres temes que estem tractant a la resta d’assignatures i així millorar i reforçar aquell tema des de totes les àrees. Això implica una feinada per part de la mestra ja que ha de fer una selecció de recursos a partir dels objectius marcats per aconseguir allà on vol arribar i fer-ho de la manera mes significativa i motivadora, doncs com vaig esmentar a la meva darrera entrada els infants que tenim en l’escola  els costa molt fer feina i dur una rutina de treball, perquè des de casa no reben el suport que necessiten. Tot i això penso que fan una feina bastant bona encara que es podria espitjar una mica mes, baix el meu punt de vista. 

miércoles, 6 de junio de 2012

LA CONVIÈNCIA AL AULA I EN EL NOSTRE DIA A DIA : " RESPECTEM-NOS UNS ALS ALTRES CAP SOM IGUAL"





    
                            http://youtu.be/u5651tdwyXo



A partir de la visualització d’aquest vídeo podem comentar alguns aspectes que s’engloben en la nostre societat i per tant en el món de l’escola  i que molts cops es realitzen sense ser plenament conscients de la nostre actitud i comportament enfront els altres.

D’aquesta manera podem veure que se’ns presenten conceptes com la discriminació per el fet de ser diferent, les burles, humiliació, marginació i critica en quant a una persona en aquest cas un ocell que es diferent als altres. També veiem una mala conducta de dos ocellets i veiem que els altres la segueixen la seva actitud pensant que allò que ells fan esta be i pensant que resulta molt graciós sense tenir en compte el que estan fent, es a dir, sense posar-se en al lloc d’aquell altre ocellet. Això tot i parèixer que no te un transfons o un significat es el que estem vivint en la nostra societat dia a dia, ja que la discussió entre els dos ocellets en el principi es veu com es barallen per estar en un mateix lloc i no saber compartir, llavors la discussió comença amb l’altre company per que sense voler discutint en l’altre company l’han espitjat. I així un encadenat de conflictes doiuts que molts cops no sorgirien si abans d’actuar penséssim en allò que volem fer i planifiquéssim com fer-ho es a dir reflexionéssim i ens demanéssim a nosaltres mateixos, abans de acusar o tractar a una persona d’una manera o un altra.
 



Per tant a partir d’aquest vídeo tant amb infants com amb adults des del meu punt de vista es poden treballar molts aspectes com poden ser, la importància de la comunicació i el dialogar, el respecte, l’empatia, el saber fer, estar i escoltar... es a dir, treballar tota la problemàtica social i aprofitar per treballar els valors que actualment en la nostra societat i  també així poder integrar el tema de l’educació inclusiva. D’aquesta manera aprofitar en el temps que estan a l’aula per ensenyar-los aquest valors que des de casa no es treballen , a partir del bon exemple i el treball constant. I donant la màxima font de recursos i intentant cobrir la seves necessitats tot i això sense ficar-nos mes enllà del que podem, es a dir també conèixer els nostres límits d’actuació tot i que molts cops davant segons quins tipus d’actuacions ens agradaria anar més enllà. I no pot ser així ja que podem acabar perjudicats nosaltres d’una manera negativa, amb això no vull dir que no ens hem d’ocupar d’allò que creiem que hem de fer i no involucrar-nos si veiem una mala actuació o comportament. Sinó tot el contrari sempre intentar ajudar i de la millor forma possible però coneixent els nostres límits i respectant a l’altre, ja que molts cops sortirem per judicats per el fet que es poden sentir cohesionats. Per tant i com a conclusió podem dir que en aquest vídeo veiem certes actituds que es poden plasmar al dia a dia i que nosaltres com a ciutadans, futurs mestres... hem d’intentar evitar i treballar per a la seva millora, sempre partint d’una conscienciació pròpia. Intentant així ajudar i compartir tot allò que puguem. I evitar males conductes com el riures-sen d’altres persones per ser diferents, ja sigui per ser d’una altre cultura, altres comportaments i creences etc. I aprofitar per conscienciar-nos nosaltres mateixos. I per valorar la importància de la comunicació.
Es a dir, reflexionar a partir d’allò que hem pogut veure sobre l’actitud que creiem que tindríem i millorar a partir de nosaltres mateixos però poder anar mes enllà tot i que no sigui una tasca fàcil ja que molts cops el fent de la societat i el que diran ens pugui cohibir i no actuar com ho feries. Per tant conscienciar-nos a nosaltres mateixos i demanar-nos sempre el perquè de les coses i intentar trobar solucions, complint així els nostres objectius i reptes en tots els àmbits.




martes, 5 de junio de 2012

ALGUNS TALLERS FETS AMB EL GRUP


Durant tot el procés de practiques he pogut observar com es duen a terme les hores de taller que fan els infants al meu centre. Tot i que no son moltes ja que només es destina una hora setmanals i llavors depenent d’allò que es treballa s’adapten altres hores. Crec que són molt importants i estan molt ben organitzats, ja que gràcies a la gran coordinació (tutora, PT)i el treball que fa la mestra tutora hem ells s’han tret activitats molt interesants:

è JOC DEL TIC- TAC BOOM: Aquest es un joc que existeix però el qual s’ha adaptat per treballar aspectes que es creien importants d’una manera mes didàctica i motivadora per els infants. Aquest joc consisteix en fer diferents targetes i anar passant una bomba mentre ells van dient una paraula concreta a partir del que posa la targeta que s’ha collit. “tipus la patata caliente”. S’ha treballat a l’àrea de català amb singulars, plurals, adjectius... a l’àrea de matemàtiques amb operacions simples de suma i resta, amb centenes, desenes i unitats, amb nombres anteriors i posteriors... llavors també l’hem utilitzat quan fèiem el tema dels aliments a medi.
Ha estat un joc que m’ha agradat molt, ja que els infants treballaven molt més que en una classe, a més estaven molt motivats i estaven molt atents. D’aquesta manera es va veure una motivació i una actitud molt bona, la qual els va fer veure que estudiar i aprendre pot resultar divertit.
                                  el joc                                                        es aquest però nosaltres l’hem adaptat
 Bomba amb temporitzador
 Les targetes duen un nom i un color depenent del tema que s’estigui treballant.

è LA TRINXA: En aquest joc el que vam fer es fer una tira molt llarga de paper per fer murals i vam representar una recta numèrica on només sortien els nomes del 0 al 900 i ells havien de ser capaços de col·locar a la recta numèrica les fitxes que se li donaven.  Aquetes fitxes les hem collides d’un joc que es diu Rummie, són nombres (1,2,3,4...) i ells en collien tres i els havien de col·locar però quan ho feien havien de dir anterior, posterior, el nombre de la unitat de la centena i desena. 

è ELS EUROS: Per treballar els euros ho hem fet de diferents maneres, ja hem fet tres grups i els hem intentat treballar d’una manera semblant però com que han anant rotant han pogut tenir la oportunitat de fer-ho de 3 maneres diferents. Primer només vam començar però conèixer i treballar amb monedes de 1 i 2 euros ( amb fitxes i euros de plàstic que teníem) els tres grups, llavors vam fer el mateix amb la resta de monedes, llavors amb els billets, després un pic que coneixien i s’havien agrupar les monedes per aconseguir 1 euro, 2 euros etc.. de diferents manera. Vam dur catàlegs del supermercat i ells havien de comprar per això disposaven de billets propis, hem tiquets de compra...També els hem utilitzar per ensenyar el concepte de la multiplicació amb els 1 euros la taula del 1 amb els de 2 la taula del dos etc. Sempre tangent en compte que el més important era saber manejar els doblers i en les taules entendre el concepte no fer les taules i res més. I així altres sessions de problemes creats per ells amb certes quantitats de diners.
               

Tot això a més de treballar-ho als taller ho hem treballat a les sessions
“ teòriques” hem fitxes, treball a la pissarra i més activitats de manipulació

è EL RELLOTGE I LA MULTIPLICACIÓ:
-      EL RELLOTGE:  En primer lloc vam fer els nostres propis rellotges i a partir d’aquí hem fet diferents grups i tallers on els infants hem els seus rellotges marquen les hores els companys han de posar una hora més, una hora menys...Llavors també hem treballat els conceptes de quart, i mitja etc. Fent d’una rodona quatre trossos i anant tapant si li llevem una part quants en queden ?, després hem l’explicació d’ells com si ells fossin els mestres...
-      LA MULTIPLICACIÓ:  Les multiplicacions a més de treballar-les a partir dels euros també ho hem fet amb el rellotge i amb els altres activitats semblants a les dinàmiques esmentades.

A més de tots aquets tallers s’han fet d’altres molt interesants, ja que no només s’ha treballat a l’assignatura de matemàtiques sinó a d’altres, però aquets son alguns dels que m’agradaria fer menció.
Tots aquets i altres que hem fet han estat un èxit per els infants, ja que han participat, han treballat moltíssim i tot això amb una il·lusió i motivació que no vos podeu imaginar, ja que tots es sentien “importants” tots tenien un paper important i tots eren protagonistes del seu aprenentatge.  

ELS INFANTS DE LA MEVA AULA




Des del meu punt de vista tot i que la presentació del grup hauria de ser un dels primer punts a tractar i tenir en compte l’he deixat per quasi el final, ja que, crec que després de tot aquest temps i a partir del treball amb els infants i veure els seu comportament i actituds ara, a més de la informació que se’n va donar des del centre de cada un d’ells puc parlar des de un punt de vista propi i puc reflexionar sobre algunes coses que crec que es podrien treballar i aprofundir més.
Així dons la meva classe esta composta per 17 alumnes, com he comentat es en altres entrades, és una escola petita d’una línia encara que esta ubicada en una zona costanera on hi  trobem molts inconvenients a l’hora de participar. Ja que no contem hem la participació dels pares en les tasques del seus fills i tampoc hi ha una preocupació a nivell general. D’aquesta manera tot i haver algun infants amb NESE, també ens enfrontem amb una manca d’educació dels infants, per aquest motiu moltes de les hores es dediquen a l’educació en valors i en el saber fer en el seu dia a dia, es a dir en la creació d’hàbits d’estudi, neteja etc..
Tot i fer aquesta petita introducció els primers dies hem varen ensenyar i comentar els diagnòstics dels infants que dins l’aula presenten algun tipus de necessitat educativa.  I només trobem dos infants en els que l’ hi han fet diferents proves i els diagnòstics que s’han fet es que són infants amb DEA però cada un d’ells en característiques molt diverses. Un d’ell esta en el límit per estar en el nivell que es troba, encara que ell s’esforça i ho intenta, a més presenta molt d’interès en quasi totes les tasques.  Sobretot presenta DEA a l’àrea de matemàtiques, en la qual se li realitzen algunes adaptacions i a més a l’aula  i fora de l’aula rep el suport de la PT. Molts dies quan es fan suport es separa el grups per nivells i ells també treballen d’una manera mes adaptada per realitzar les tasques a l’hora que els seus companys.  Tot i això les classes que ens separem en petits grups no sempre es fan per nivells, sinó que es van canviant els infants i els mestres perquè tot i tenir una mateixa metodologia i uns punts claus a tractar en cada un dels grups veuen com ho poden treballar a partir de diferents estratègies i recursos, a fi que els sigui més fàcil poder veure com aplicar tot allò que es fa en el seu dia a dia. Aquest infant en canvi no presenta cap tipus de dificultat a l’àrea de llengua i altres assignatures, només quan ell es troba segons quins dies en menys ganes de fer feines o que a ell no li motiven tant. Llavors trobem un altre cas a l’aula que també esta diagnosticat en el qual se li han fet moltes proves específiques i en el qual hi ha hagut intervenció amb la psicòloga, molts registres anteriors ja que du un temps en seguiment, també te un nivell de creixement inferior al que li toca per la seva edat, poc interès familiar i poca preocupació, i a més els recursos que li ofereix el centre com es la logopeda a altres hores del horari escolar no les aprofita   (hi no tenen cap cost) a més quan el nin tenia 5 anys li van fer una demanada a partir de la qual va sortir que el nin presentava una immaduresa d’un nin d’entre 2-3 anys. Actualment presenta una expressió i comprensió del llenguatge de com si tingues entre 4-5 anys. En quant a l’expressió matemàtica és molt bó, només presenta dificultat a l’hora de realitzar problemes ja que l’infant té una comprensió del llenguatge com ja hem vist desfasada mes o manco 3 anys menys.  Fou avaluat a traves del WIPPSI i a partir de dibuixos ( motricitat fina li costa bastant).
Actualment trobem que aquest infant no se li ha fet una darrera avaluació i esta una mica a l’aire amb el centre, en l’aspecte de fer-li mes proves, ja que en quant a seguiment, treball si que sol rebre suport. Per tant i per millorar el seu rendiment acadèmic el que necessita es una ACI significativa però no l’hi han feta. Per la qual cosa i després de debatre bastant, es pensa que aquest infant aquet any repetirà, ja que malauradament se li fes una adaptació no arribaria al nivell que s’exigeix per complir els objectius establerts. Però un dels problemes més importants es que la seva família no te cap mena de preocupació ni afavoreix el desenvolupament d’aquest infant. Per prendre aquesta decisió s’han mirant molts aspectes, un que es pot destacar es que es un nin molt sociable que li encanta estar amb infants i sobretots que aquets els i agrada jugar a futbol per això es du molt  bé amb els infants de primer i sempre els intenta ajudar i donar-los totes les ajudes que necessitin.
Finalment i en quant el infants que poden presentar una discapacitat dins  l’aula trobem també una nina en la qual es vol fer una demanda per veure si te dislèxia o problema espaia’l i organitzatiu. Encara que s’ha vist una millorar en la seva actitud i treball. A més, es una nina que presenta un important sobrepès i des del centre se li proporciona la possibilitat de fer algun esport.... Ja que a l’escola disposen Al APA de diferents esports els quals suposen un cost de 3 euros. I tampoc ho fa. Tot i això rep el suport tant de la mestre tutora com la PT  a més del suport de la resta dels mestres que entren a l’aula. També dins l’aula torbem a dons infants estrangers que també reben un suport. Encara que ells tot i que fa molts anys que estan vivint aquí no s’han adaptat correctament ja que  l’actitud dels pares no afavoreix  i l’únic lloc on parlen català o castellà es a l’escola, a les seves cases nomes parlen angles. A més tot i que tenen germans grans tampoc reben la seva ajuda. Per tant tot això fa que els hi costi una mica més però mostren una actitud bastant positiva i participativa, encara que podrien fer més feina i ens podríem aprofitar molt més d’allò que ells saben si tinguessin un suport i una ajuda per part de les famílies.
Tot i que estic molt contenta hem la meva escola crec que es podria anar més enllà, ja que el treball de la tutora amb les mestres que entren a l’aula de suport es molt bó, dons es coordinen i s’organitzen molt bé i treballen molts aspectes de manera conjunta. Però llavors en el tema d’adaptacions d’activitats examen... crec que podrien fer més. Encara que també pens que no es fa, perquè el nivell i el ritme de la classe no es molt elevat i a més es fan activitats bastant obertes i flexibles on se’ls i donen les mateixes oportunitats i tots treballen per igual.  D’aquesta manera els infants destaquen igual que la resta dels seus companys, però en l’únic moment on des del meu punt de vista es veu una mancança es en el treball dels deures, fitxes i exàmens. 

lunes, 21 de mayo de 2012

LA REALITAT DEL MEU CENTRE RESPECTA A UNA ESCOLA INCLUSIVA



QUE ENTENEM PER ESCOLA INCLUSIVA
REFLEXIÓ RESPECTA A LA REALITAT QUE ENSTROBEM A LES ESCOLES EN L’ACTUALITAT
La educació inclusiva és una procés per el qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar sent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells dins l’aula.

Per tant el que s’ha de intentar per aconseguir una escola inclusiva es:
ü  Fomentar en principi de normalització.
ü  Superar el discurs de la integració al diversificar la resposta.
ü  Utilitza el currículum únic per donar resposta a la diversitat dels alumnes.
ü  Respectar els ritmes d’aprenentatge (heterogenis vs homogenis).
ü  Permet la flexibilitat del currículum.
ü  Pren com a marc de referència l’escola comú.
ü  Potenciar el treball cooperatiu, tant entre els professionals com entre l’alumnat.

D’aquesta manera i treballant d’una manera organitzada hem de treballar per assolir els objectius de l’escola inclusiva.  I així aconseguir una escola activa i inclusiva per tots.
 En quant a la definició que es fa d’escola inclusiva i la realitat la qual hauríem d’estar treballant discrepen molt amb la realitat la qual ens trobam a moltes escoles.  Ja que son moltes les quals no creuen amb els principis de la inclusió baix el meu punt de vista per una mancança de coneixement o per una falta de ganes de voler fer. Per tant i tenint en compte el nostre paper com a futurs docents crec que ens hem de conscienciar del treball al qual estem fent, ja que estem ensenyant i aprenent del futur de la nostre societat. D’aquesta manera si volem una societat rica l’hem de fonamentar hem valors i pràctiques correctes d’aquí la importància que ensenyem als infants aspectes tan importants com son la cooperació, solidaritat, respectar les diferències, valoració d’aquestes diferencies i investigació reflexiva, amb l’exemple del docent.
Cosa que baix el meu punt i des del centre on estic hi ha moltes mancances ja que no tots els mestres donen un exemple i creuen que aquesta manera de treball afavoreixi l’educació i adequació dels infants.
Així dons, per poder dur a terme una bona practica de escola inclusiva el mes important es creure-hi i esforçar-nos per donar un bon exemple i aconseguir així el objectiu. Per poder millorar encara que sigui aportant un granet d’arena a la millora de la nostre educació.  

Per tant tot i això paregui una mica repetitiu i tot coses que molt hem sentit i hem treballat, hem de intentar-nos fer preguntes i demanar-nos como ho podem treballar i aconseguir hem el nostre treball una millor educació per els infants i no perdre mai les ganes el voler fer i millorar en la nostre practica.
Així dons tot i ens costi molt de treball i molts cops trobem barreres per aconseguir dur a terme una practica inclusiva a l’escola, hem d’aportar al màxim allò que puguem.
Ja que amb tot el que he pogut veure cursant les practiques hi ha moltes persones que parlen del treball inclusiu i si hi creuen i treballen per aconseguir-ho, d’altres que ni fan menció d’ell en la seva praxis com a docents i altres que entenen i ho voldrien dur a terme però que a l’hora de la veritat no saben com fer-ho ja que l’educació que ells han rebut discrepa molt de l’educació actual.